Venda d'unitats productives en concurs de creditors i empreses en situació de dificultat

Què és una unitat productiva?

Una unitat productiva és el conjunt de recursos intangibles, humans i materials que formen un negoci susceptible de funcionar de forma autònoma i de ser transmès d'una empresa a una altra. La unitat productiva inclou actius i el seu valor com a conjunt és superior al valor de tots els seus elements per separat. De fet, qualsevol d'aquests elements individualment no forma una unitat productiva.

Vull invertir i comprar

Accediu al tràmit del Registre d'interessats en empreses en situació de dificultat en l'àmbit industrial

Ofereixo unitats productives o empreses per vendre

Accediu al tràmit de Comunicació de situacions de dificultat empresarial en l'àmbit industrial

Unitats productives i empreses disponibles

Accediu a la taula de dades obertes per conèixer quines unitats productives i empreses en situació de dificultat hi ha disponibles

Procediment i més informació de la venda d'unitats productives

El Text Refós de la Llei concursal, RD Legislatiu 1/2020, estableix tota una nova regulació en relació amb la venda de les unitats productives en concurs, així com en relació als acords de refinançament o extrajudicials de pagament, i que poden suposar amb l’objectiu del manteniment de l’activitat industrial una sèrie d'avantatges per als inversors.

Per començar la definició d’unitat productiva per part del legislador es clara en el sentit que es determina com el conjunt de mitjans de producció organitzats per a l’exercici d’una activitat econòmica essencial o accessòria.

Com es produeix la venda de la unitat productiva?

Com a norma general, l'alienació en qualsevol estat del concurs del conjunt de l'empresa o d'una o diverses unitats productives es farà en subhasta, judicial o extrajudicial, inclosa l'electrònica, llevat que el jutge autoritzi una altra manera de realització d'entre els que preveu la llei.

Quan la subhasta quedi deserta, el jutge, mitjançant interlocutòria, pot autoritzar l'alienació directa del conjunt de l'empresa o d'una o diverses unitats productives o l'alienació a través d'una persona o d'entitat especialitzada.

Què ha de fixar l’administració concursal, especialment orientat al manteniment de l’activitat, mentre es fa la venda?

En cas d'alienació del conjunt de l'empresa o d'una o diverses unitats productives, l'administració concursal, qualsevol que sigui el sistema d'alienació, ha de determinar el termini per a la presentació de les ofertes i especificar, abans de la iniciació d'aquest termini, les despeses realitzades amb càrrec a la massa activa per a la conservació en funcionament de l'activitat del conjunt de l'empresa o de la unitat o unitats productives objecte d'alienació, així com els previsibles fins a l'adjudicació definitiva.

Quin ha de ser el contingut de les ofertes?

Qualsevol que sigui el sistema d'alienació, les ofertes hauran de tenir, al menys, el següent contingut:

  • La identificació de l'oferent i la informació sobre la seva solvència econòmica i sobre els mitjans humans i tècnics a la seva disposició.
  • La determinació precisa dels béns, drets, contractes i llicències o autoritzacions inclosos en l'oferta.
  • El preu ofert, les modalitats de pagament i les garanties aportades. En cas que es transmetessin béns o drets afectes a crèdits amb privilegi especial, s'ha de distingir en l'oferta entre el preu que s'oferiria amb subsistència o sense subsistència de les garanties.
  • La incidència de l'oferta sobre els treballadors.

 

Preferència pel manteniment d’activitat

En cas de subhasta, el jutge, mitjançant interlocutòria, pot acordar l'adjudicació a l'oferent l'oferta que no difereixi en més del quinze per cent de l'oferta superior quan consideri que garanteix en major mesura la continuïtat de l'empresa en el seu conjunt o, si cas, de la unitat productiva i dels llocs de treball, així com la millor i més ràpida satisfacció dels crèdits dels creditors.

La successió d’empresa i els drets laborals en la venda de la unitat productiva (regles a considerar):

  • En cas d'alienació d'una unitat productiva, es considerarà, als efectes laborals i de seguretat social, que existeix successió d'empresa.
  • El jutge del concurs serà l'únic competent per declarar l'existència de successió d'empresa.
    En cas de transmissió d'una o diverses unitats productives, l'adquirent quedarà subrogat en els contractes afectes a la continuïtat de l'activitat professional o empresarial que es desenvolupi en la unitat o unitats productives objecte de transmissió, sense necessitat de consentiment de l'altra part.
  • Per excepció al que estableix l'apartat anterior, la cessió de contractes administratius es produirà de conformitat amb el que estableix la legislació sobre contractes de sector públic.
  • Quan l'adquirent continués l'activitat en les mateixes instal·lacions, també quedarà subrogat en les llicències o autoritzacions administratives afectes a la continuïtat de l'activitat empresarial o professional que formin part de la unitat productiva. Llevat expressament l’adquirent manifesti voluntat expressa en contra.
  • La transmissió d'una unitat productiva no comportarà obligació de pagament dels crèdits no satisfets pel concursat abans de la transmissió, ja siguin concursals o contra la massa, excepte en els següents supòsits:
    • Quan l'adquirent hagués assumit expressament aquesta obligació.
    • Quan així ho estableixi una disposició legal.
    • Quan es produeixi successió d'empresa respecte dels crèdits laborals i de seguretat social corresponents als treballadors d'aquesta unitat productiva en els contractes quedi subrogat l'adquirent. El jutge del concurs pot acordar respecte d'aquests crèdits que l'adquirent no se subrogui en la part de la quantia dels salaris o indemnitzacions pendents de pagament anteriors a l'alienació que sigui assumida pel Fons de Garantia Salarial de conformitat amb el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre.
  • Les resolucions que el jutge adopti en relació amb l'alienació de l'empresa o d'una o diverses unitats productives es dicten prèvia audiència, per termini de quinze dies, dels representants dels treballadors, si n'hi ha.
  • En el cas que les operacions d'alienació impliquessin la modificació substancial de les condicions de treball, el trasllat, l'acomiadament, la suspensió de contracte o la reducció de jornada de caràcter col·lectiu, s'estarà al que disposa aquesta Llei, text refós de la Llei concursal, RD Legislatiu 1/2020, en matèria de contractes de treball.

L'Administració us ofereix diverses garanties de control de tot el procés de compra d'unitats productives, o d’empreses en situació d’especial dificultat per part d’altres empreses o inversors.

Concretament, la Generalitat actua en els àmbits següents:

  • Detecció i anticipació de situacions de risc: L'Administració i els compradors compten amb la col·laboració dels jutjats mercantils i dels administradors concursals, que trameten la informació sobre l’empresa concursada. Aquesta informació es completa amb altres dades qualitatives i rellevants sobre el procediment concursal, com el fet de si l’empresa té activitat, la possibilitat d’aprovació d'un conveni de creditors, l’anàlisi d’un acord de refinançament l'orientació del pla de liquidació, l'existència de possibles compradors o la situació laboral dels treballadors.
  • Informació al sector: Per tal d'assegurar la transparència del procés i minimitzar l'impacte en la cadena de valor del resultat final del concurs, l'Administració informa les associacions representatives, sectorials i territorials, i les empreses de la mateixa cadena de valor, alhora també com una alternativa de continuïtat.
  • Recerca d’alternatives industrials que possibilitin la continuïtat de l’activitat: L'alternativa industrial pot ser interna de la companyia o externa. En el primer cas, es pot generar a través de l’equip directiu o de la creació d’una cooperativa. En el segon cas, pot derivar de la competència o de processos d’integració vertical o horitzontal en la cadena de valor, de projectes de reemprenedoria industrial, de fons industrials i financers o d’un inversor directe, nacional o estranger d’acord amb la tasca que fan les oficines d’atracció d’inversions de l’agència ACCIÓ. Pel que fa als assessors i els intermediaris, col·laboren durant tot el procediment fent l’anàlisi de l’oportunitat de negoci i presentant-lo als possibles interessats.
  • Estadístiques i avaluació de les vendes de les unitats productives: Després d’un any de que s’hagi materialitzat la venda d’una unitat productiva, des de la Sub-direcció d’Inversió Industrial es fa una enquesta per avaluar com ha evolucionat el pla de negoci, el manteniment de l’ocupació, les necessitats de finançament, la relació amb clients i proveïdors, així com les possibles incidències produïdes en relació a les diferents administracions públiques.

Finalment, en els casos que sigui necessari, la Direcció General d'Indústria ofereix la cartera de serveis del Departament d'Empresa i Coneixement i l'acompanyament als instruments de finançament públics de l'Institut Català de Finances. La Direcció General també pot mitjançar entre les parts per tal de facilitar la interlocució amb altres àmbits de l'Administració, tant de la Generalitat, del mon local, i de l’estat.

Tant en el cas dels acords de refinançament, com en el cas dels acords extrajudicials de pagament de persones jurídiques, el fet de comunicar la informació del tràmit de situacions d’empreses en dificultat pot contribuir a la seva aprovació, tant per l’entrada de nous inversors que aportin diner nou, com per la reorientació del model de negoci que puguin implicar una major credibilitat en el pla de viabilitat.

Els acords de refinançament

El text refós de la Llei concursal RD legislatiu 1/2020, estableix els acords de refinançament del deute com un mecanisme apropiat per evitar la declaració de concurs i poder mantenir l’activitat productiva. Però no tot acord, ja sigui col·lectiu o singular, pot ser vàlid, i per això requereix que es compleixin tota una sèrie de requisits tant per la seva formalització, com per la seva validació.

El deutor, persona natural o jurídica, en situació d'insolvència actual o imminent, que no hagués estat declarat en concurs, podrà arribar en qualsevol moment un acord de refinançament amb els seus creditors.

Si hagués efectuat comunicació al jutjat competent de l'inici de negociacions amb els creditors, l'acord de refinançament s'haurà d'assolir dins dels tres mesos següents a la data d'aquesta comunicació, però caldrà complir els següents requisits:

  • Que l'acord respongui a un pla de viabilitat que permeti la continuïtat de l'activitat professional o empresarial el deutor a curt i a mitjà termini. A instància dels creditors o del propi deutor caldrà un informe d’un expert independent que es pronunciarà sobre el caràcter raonable i realitzable del pla de viabilitat, sobre la proporcionalitat, d'acord amb les condicions normals de mercat a la data de l'acord, de les garanties constituïdes o que es constitueixin a favor dels creditors, així com de les altres mencions del pla de viabilitat que, si s'escau, prevegi la normativa que resulti aplicable.
  • Que l'acord tingui com a objecte, al menys, l'ampliació significativa del crèdit disponible o la modificació o l'extinció de les obligacions del deutor, bé mitjançant la pròrroga de la data de venciment, bé mitjançant l'establiment de noves obligacions en substitució d'aquelles que s'extingeixin.
  • Que l'acord hagi estat subscrit pel deutor i per creditors que representin, en la data en què s'hagués adoptat, al menys, les tres cinquenes parts del passiu del deutor.
  • Que l’acord s’hagi formalitzat en instrument públic per part de tots els que el subscriuen.

 

Els acords extrajudicials de pagament

El deutor, persona natural o jurídica, en situació d'insolvència actual o imminent, que no hagués estat declarat en concurs, podrà sol·licitar el nomenament d'un mediador concursal per intentar arribar a un acord extrajudicial de pagaments amb els seus creditors.

Si el deutor és una persona jurídica, és competent per decidir sobre la sol·licitud l'òrgan d'administració o de liquidació. Tanmateix i pel cas de persones jurídiques, caldrà que l'estimació inicial de la valor de l'actiu o de l'import del passiu no sigui superior a cinc milions d'euros, o que tingui menys de cinquanta creditors, sempre que, en tot cas, acrediti disposar d'actius suficients per pagar les despeses pròpies de la tramitació de l'expedient.

Els articles 631 a 694 del RD legislatiu 1/2020, detallen tot el procediment de la figura i funcions del mediador concursal, per tal d’arribar amb el conjunt de creditors a la proposta d’acord extrajudicial de pagaments, que en qualsevol cas i en el supòsit de la no aprovació, permeti a l’empresa /empresari entrar en el concurs consecutiu i poder demanar el benefici de l’exoneració dels passius no satisfets, tal i com proclama la normativa europea de la segona oportunitat.

Data d'actualització:  27.01.2021