• Imprimeix

Què és i com funciona una licitació?

Una licitació pública és el procediment mitjançant el qual un comprador públic dóna a conèixer una necessitat, d’adquirir un bé, un servei o una obra, i sol·licita a aquelles empreses que la puguin cobrir, i que reuneixin els requisits exigits pels plecs, presentin les seves ofertes; les ofertes presentades seran seleccionades i avaluades i s’adjudicarà el contracte a aquella que compleixi la millor relació qualitat preu.

 


1. Preparació de l’expedient de contractació. És la fase del procediment que s’inicia amb la decisió de l’Administració de contractar un bé, producte, servei o obra que cobreixi les seves necessitats, en la qual se’n determinen els requisits, es fa una estimació del preu i s’elaboren els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques que regiran la licitació.

2. Publicitat. L’Administració pública fa la convocatòria de la licitació mitjançant un anunci i dóna publicitat als plecs, per difondre què vol comprar i sota quines condicions, en el seu Perfil de Contractant, allotjat a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública i, si s’escau, als butlletins oficials corresponents. També pot publicar un anunci previ a la convocatòria amb la finalitat de donar a conèixer el contracte que es té projectat adjudicar.

3. Licitació. Les empreses interessades en el contracte, i que compleixin els requisits, tenen un termini determinat per presentar les seves ofertes, així com la documentació acreditativa de la seva aptitud per contractar (capacitat i solvència).

4. Adjudicació. L’Administració valora i puntua les ofertes, avalua la documentació acreditativa del compliment dels requisits necessaris per contractar amb l’Administració i resol l’adjudicació a favor de l’oferta econòmicament més avantatjosa, que serà la que ofereixi una millor relació qualitat-preu, que no necessàriament coincideix amb la que presenta un preu més baix.

5. Publicació de la resolució. L’Administració publica l’adjudicació del contracte a un (o diversos) licitador(s) mitjançant la Plataforma de Serveis de Contractació Pública.

6. Signatura. L’empresa adjudicatària signa un contracte amb l’Administració i n’inicia l’execució d’acord amb el què aquella ha especificat a la seva oferta i el que preveuen els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

7. Execució. És la fase en què l’empresa adjudicatària ha de realitzar la prestació o lliurar els béns objecte del contracte. Durant l’execució, a més, poden sorgir eventualitats que alterin el desenvolupament normal del contracte i que poden comportar una modificació del contracte.

8. Pagament. L’Administració fa el pagament un cop executat el contracte i segons les condicions que s’hi preveuen.

Si sou una empresa o empresari individual, nacional o estranger, podreu contractar amb l’Administració sempre que es compleixin els requisits següents:

1. Tenir plena capacitat d’obrar, és a dir, l’empresa ha d’estar legalment constituïda.
2. Tenir la solvència econòmica i financera i tècnica o professional necessària requerida en els plecs que regeixen la licitació. És a dir, s’haurà d’acreditar que la vostra empresa pot executar el contracte, aportant els documents que vinguin especificats en els plecs esmentats.
3. No incórrer en cap de les prohibicions de contractar establertes per la llei.
4. Trobar-se al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

 

  informacio  Què és la Classificació empresarial?

 

En alguns casos es pot exigir que l’acreditació de la solvència s’hagi de dur a terme mitjançant la classificació empresarial (contractes d’obres amb valor estimat de més de 500.000 €). En el cas que la classificació no fos exigible, el fet de disposar-ne és un avantatge, ja que permet reduir el volum de la documentació que s’ha de presentar per acreditar el compliment de les condicions de solvència exigides per a poder participar en una licitació.

La classificació empresarial és una certificació emesa per l’organisme corresponent (en el cas de la Generalitat de Catalunya, per la Comissió de Classificació Empresarial de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa) determinada en funció dels grups d’activitat de l’empresa (una empresa pot obtenir la classificació en més d’un grup) i de les categories dels contractes, en funció de les seves quanties.

Això significa que, depenent del grup i la categoria en què es trobi classificada una empresa, podrà participar en la licitació d’uns o altres contractes per raó del seu objecte i quantia econòmica.

 

La classificació és un mitjà d’acreditació de la solvència de l’empresa per a dur a terme determinats contractes.

 

Segons el règim jurídic d’aplicació els contractes del sector públic poden diferenciar-se en:

  • Administratiu. Els contractes més freqüents i nombrosos són els administratius. Són els celebrats per les entitats que tenen la consideració d’Administració pública i, al seu torn, tenen un objecte tipificat en la Llei que regula els contractes del sector públic.
  • Privat. Els contractes privats es defineixen per exclusió i són els que realitzen les entitats del sector públic que no tenen la condició d’Administració pública, els de les entitats del sector públic que no són poder adjudicador, així com també determinats contractes realitzats per les Administracions públiques l’objecte dels qual no sigui propi d’un contracte administratiu.

Segons el seu objecte els contractes administratius poden ser:

  • Obres. Els contractes d’obres són aquells que tenen per objecte l’execució d’una obra, aïlladament o conjuntament amb la redacció del projecte d’obra o l’execució de treballs com la construcció, la preparació d’obres, la construcció general d’immobles i obres d’enginyeria civil, la instal·lació d’edificis i obres i el corresponent acabat o el lloguer d’equipament de construcció o demolició dotat d’operari, entre d’altres treballs concretats per la llei. Tindrà la mateixa consideració la realització, per qualsevol mitjà, d’una obra que compleixi amb els requisits fixats per l’entitat del sector públic contractant que exerceixi una influència decisiva en el tipus o projecte d’obra.
  • Subministraments. Els contractes de subministrament són aquells que tenen per objecte l’adquisició, l’arrendament financer, o l’arrendament amb o sense opció de compra, de productes o béns mobles. En qualsevol cas, es consideren contractes de subministrament els següents:

- Aquells en els quals l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns de forma successiva i per preu unitari sense que la quantia total es defineixi amb exactitud al temps de celebrar el contracte, perquè els lliuraments se subordinen a les necessitats de l’adquirent.

- Aquells que tinguin per objecte l’adquisició i l’arrendament d’equips i sistemes de telecomunicacions o per al tractament de la informació, els seus dispositius i programes, i la cessió del dret d’ús d’aquests últims, qualsevol que sigui la seva modalitat de posada a disposició, llevat dels contractes d’adquisició de programes d’ordinador desenvolupats a mida, que es consideraran contractes de serveis.

- Els de fabricació, pels quals la cosa o les coses que hagin de ser lliurades per l’empresari han de ser elaborades conforme les característiques peculiars fixades prèviament per l’entitat contractant, tot i que aquesta s’obligui a aportar, totalment o parcialment, els materials precisos.

- Els que tinguin per objecte l’adquisició d’energia primària o energia transformada.

  • Concessió d’obres. Els contractes de concessió d’obres són aquells que tenen per objecte la realització pel concessionari d’algunes prestacions pròpies dels contractes d’obres, en el qual la contraprestació a favor del concessionari consisteix, o bé únicament en el dret a explotar l’obra, o bé en el dret a explotar l’obra acompanyat del dret a percebre un preu.
  • Serveis. Els contractes de serveis són aquells que tenen per objecte prestacions de fer consistents en els desenvolupament d’una activitat o adreçades a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o un subministrament, inclosos aquells en que l’adjudicatari s’obligui a executar el servei de forma successiva i per preu unitari.
  • Concessió de serveis. Els contractes de concessió de serveis són aquells en virtut dels quals un o diversos poders adjudicadors encomanen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió i prestació d’un servei de la seva titularitat o competència, establint com a contraprestació el dret a explotar els serveis objecte del contracte o bé aquest dret acompanyat del dret a percebre un preu.
  • Mixtos. Els contractes mixtos són aquells que contenen prestacions corresponents a diferents tipus de contractes. Únicament poden realitzar-se contractes mixtos que incorporin prestacions corresponents a diferents contractes quan aquestes prestacions es troben directament vinculades entre sí i aquestes puguin qualificar-se com complementàries, de manera que hagin de tractar-se com una unitat funcional i que estiguin dirigides a satisfer una determinada necessitat pròpia de l’òrgan contractant.

Segons la seva quantia els contractes administratius poden ser:

  • Menors. Quan l’Administració necessita contractar un servei o un subministrament que no supera uns determinats límits econòmics (valor estimat del contracte inferior a 15.000€ en els contractes de serveis i subministraments o inferior a 40.000€ en contractes d’obres, sense IVA). En aquests supòsits es simplifica la tramitació de l’expedient de contractació, ja que únicament és necessari l’informe justificatiu de la necessitat, l’aprovació de la despesa i la factura corresponent. Aquests contractes no poden tenir una durada superior a l’any ni s’admeten pròrrogues.
  • Subjectes a regulació harmonitzada. Els contractes subjectes a regulació harmonitzada són aquells que pel seu objecte i/o per tenir un valor estimat igual o superior als llindars de quantia que estableix la Llei, estan sotmesos a les directrius europees de contractació pública. La principal conseqüència d’aquesta subjecció és que s’ha de donar publicitat de la licitació a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública i obligatòriament mitjançant la publicació d’un anunci al Diari Oficial de la Unió Europea; a més, els terminis per tramitar-la són més llargs en relació amb els contractes no subjectes a regulació harmonitzada.
  • No subjectes a regulació harmonitzada. Els contractes no subjectes a regulació harmonitzada són aquells que, siguin de la tipologia que siguin en funció del seu objecte el seu valor estimat és inferior als llindars de quantia fixats per la Llei. Per raó de l’objecte del contracte, tampoc estaran subjectes a regulació harmonitzada amb independència del seu valor estimat aquells relacionats amb els serveis de comunicació audiovisual, amb el sector de la defensa, els declarats secrets o reservats que tinguin a veure amb mesures de seguretat especials quan així ho exigeixi la protecció d’interessos essencials per a la seguretat de l’Estat, ni la posada a disposició o explotació de xarxes públiques de comunicacions o comunicacions electròniques, entre d’altres contractes exclosos legalment de forma expressa d’aquesta subjecció. De les licitacions de contractes no subjectes a regulació harmonitzada únicament s’ha de donar publicitat mitjançant la Plataforma de Serveis de Contractació Pública.

Pel que fa als procediments, podem distingir entre els següents:

Procediments ordinaris

  • Obert. El procediment obert es defineix com aquell en el qual qualsevol empresa interessada que reuneixi les condicions exigides pot presentar una proposició en resposta a una convocatòria de licitació. No s’admet la possibilitat de negociar les condicions del contracte, atès que ja han quedat definides als plecs que regeixen la contractació determinada.
  • Obert simplificat. El procediment obert simplificat pot ser utilitzat en contractes d’obres, subministraments i serveis si es compleixen uns determinats requisits; tant en els llindars del valor estimat del contracte i com en els criteris d’adjudicació previstos al plec. Aquest procediment té la vocació d’agilitzar el procés atès que el seu disseny permet que el contracte estigui adjudicat en un termini més breu (un mes) que en el procediment obert.
  • Obert simplificat abreujat. El procediment obert simplificat abreujat, també denominat procediment simplificat sumari, permet una reducció superior dels terminis i, per tant, pretén adjudicar el contracte amb la màxima agilitat possible. Es contempla, com en el cas del simplificat, en contractes d’obres, subministraments i serveis quan aquests compleixin certs requisits. En queden expressament exclosos els contractes que tinguin per objecte les prestacions de caràcter intel·lectual.
  • Restringit. En el procediment restringit només poden participar els candidats que, a sol·licitud seva, hagin estat prèviament seleccionats per l’administració en funció de la seva solvència i prèvia sol·licitud. Es prohibeix tota negociació de les condicions del contracte amb els sol·licitants o candidats. Aquest procediment resulta especialment adequat quan l’objecte del contracte es tracta de serveis intel·lectuals d’especial complexitat, com és el cas d’alguns serveis de consultoria, d’arquitectura o d’enginyeria.

Procediments no ordinaris

  • Licitació amb negociació. En el procediment negociat l’òrgan de contractació consulta a un o diversos candidats, negocia les condicions del contracte i, justificadament, escull la millor oferta per dur-lo a terme. Aquest procediment resulta adequat en la contractació d’obres, serveis o subministraments que incloguin elements d’adaptació, disseny, innovació o altres característiques que facin inadequada l’adjudicació del contracte sense prèvia negociació.
    Únicament es pot utilitzar aquest procediment en els supòsits que enumera la Llei de contractes i es publicarà un anunci de licitació llevat en circumstàncies excepcionals permeses per la Llei.
  • Diàleg competitiu. El diàleg competitiu comporta l’adjudicació d’un contracte d’obres, serveis o subministraments després d’un diàleg amb les empreses seleccionades per desenvolupar una o diverses solucions susceptibles de cobrir les necessitats de l’òrgan de contractació, que hauran de servir de base a l’hora de presentar les ofertes.
    A través d’aquest procediment de licitació no es pretén rebre una resposta concreta a una prescripcions prefixades, sinó que cada empresa presenta una oferta basada en la seva pròpia solució per tal de satisfer les necessitats definides.
    El diàleg competitiu resulta especialment adequat en projectes complexos en els que és inviable definir de manera òptima les prescripcions tècniques.
  • Associació per a la innovació. L’associació per a la innovació és un procediment que té com a finalitat el desenvolupament de productes, serveis o obres innovadores i la compra ulterior dels subministraments, serveis o obres resultants, sempre que corresponguin als nivells de rendiment i als costos màxims acordats entre l’òrgan de contractació i els participants.

Segons el seu grau d’urgència els expedients de licitació i adjudicació dels contractes es poden tramitar de manera ordinària, urgent o excepcionalment mitjançant tramitació d’emergència.

La tramitació sempre serà ordinària excepte si concorre una situació de necessitat inajornable o que faci necessària l’acceleració de l’adjudicació per raons d’interès públic (tramitació urgent), o bé si es donen situacions d’extrema gravetat que requereixin una actuació immediata, com catàstrofes, situacions de greu perill o necessitats que afectin la defensa nacional (tramitació d’emergència).

Per estalviar temps i diners a l’hora d’enviar reiteradament la mateixa documentació per a diferents licitacions, s’han creat els Registres Públics de licitadors, on es poden inscriure les empreses interessades a participar en els processos de contractació pública.

En aquests registres s’arxiven els expedients de les empreses amb les dades i els documents que acrediten la seva personalitat, capacitat i solvència econòmica i financera.

Només cal presentar la documentació una vegada i el registre emet un document certificant que, efectivament, disposen d’aquesta documentació i és correcta.

Juntament amb l’oferta, en cada licitació s’ha d’incloure una declaració responsable de trobar-se inscrit en el Registre i que les dades registrals són correctes i no han patit canvis. Aquest document substituirà la documentació que ja hem presentat en el registre corresponent.

La inscripció en el Registre és pública i gratuïta. Hi ha el registre oficial de licitadors i empreses classificades de l’Estat i també les comunitats autònomes tenen els seus propis registres, amb efectes en els territoris respectius.

Si bé fins ara la inscripció en el registre era voluntària en tots el casos, la normativa vigent exigeix dita inscripció en el cas del procediment obert simplificat.

A Catalunya tenim el Registre Electrònic d’Empreses Licitadores (RELI), en el qual s’inscriu, la informació relativa a la personalitat jurídica, capacitat, representació i solvència de les empreses.


Si penseu participar amb certa assiduïtat en licitacions públiques és convenient que us inscriviu en els Registres d’empreses licitadores, ja que us estalviareu haver de presentar la documentació necessària a cada licitació a la qual vulgueu participar.

A més, la inscripció és ara obligatòria en el cas del procediment obert simplificat.

Data d'actualització:  08.10.2018