• Imprimeix

Procés de declaració de fallida

ce_img_ap Proces-declaracio-fallida
En moments en els quals coincideixen diverses circumstàncies adverses, les empreses poden arribar a trobar-se en una situació en la que no tinguin capacitat de pagar regularment les seves obligacions i deutes, exposant els seus creditors al risc de no cobrar els seus crèdits.

Per tal de posar ordre a aquestes situacions, la llei ha creat un procediment judicial anomenat concurs de creditors, que garanteix el cobrament dels deutes per part dels creditors, alhora que promou el consens entre les parts i, si es possible, la continuïtat de l'empresa.

La llei concursal, que inicia un procés de concurs o concurrència de deutors únic i simplificat, estableix un pla de viabilitat i pagaments dels diferents creditors, o bé liquida el patrimoni de l'empresa per satisfer els seus deutes.

La llei concursal determina que la declaració d'insolvència és el primer pas perquè l'empresa es pugui acollir a la situació de concurs. La insolvència és la situació en la que es troben les persones i les empreses que no poden fer front al pagament dels seus deutes. Aquest fet es produeix quan l'actiu circulant és inferior al passiu exigible.

La situació d'insolvència pot ser corregida en alguns casos amb mesures com, per exemple, la reestructuració de deutes. Però quan no és possible millorar la liquiditat i complir les obligacions contretes, s'ha de declarar la situació jurídica d'insolvència o fallida, i procedir al concurs de creditors.

La llei concursal regula dos estats d'insolvència:

  • Insolvència actual. Es produeix en els casos que l'empresari te problemes financers o de patrimoni i no pot complir les seves obligacions de pagament de forma regular. El termini per a sol·licitar el concurs és de dos mesos des del moment que es produeix una de les situacions següents:
    • Sobreseïment general en el pagament corrent dels seus deutes.
    • Existència d'ordres d'embargament en la major part del seu patrimoni.
    • Alçament o liquidació ruïnosa dels seus béns pel deutor.
    • Incompliment generalitzat d'alguna de les següents obligacions:
      • No pagar durant tres mesos les obligacions tributàries exigibles.
      • No pagar durant tres mesos les quotes de la Seguretat Social.
      • No pagar durant tres mesos els salaris i les altres retribucions.

  • Insolvència imminent. El deutor preveu que no podrà satisfer els pagaments a curt termini. En aquest cas, no hi ha un termini per sol·licitar la declaració de concurs. Cal tenir en compte que la situació de concurs comporta unes despeses. En aquest sentit, si l'empresa no preveu una recuperació, convé que presenti la sol·licitud tan aviat com sigui possible per disposar de més recursos econòmics . A més, si l'empresa sol·licita la declaració en situació d'insolvència imminent el creditor no es pot anticipar a la sol·licitud de concurs, fet que permet que l'empresa deutora no perdi el control de la seva organització.
ce_img_ap-banc-paret_morguefile_simonfilm_200x200px

El procés de concurs de creditors s'inicia quan el jutge mercantil rep la sol·licitud corresponent. Aquest document s'ha de presentar en el Jutjat Mercantil que té jurisdicció en el territori on l'empresa té el seu domicili social o realitza la majoria de les seves activitats.

La sol·licitud de declaració de concurs la pot presentar:

  • El deutor (empresa deutora), que ha de justificar el seu estat d'insolvència actual o imminent. En aquest cas, el procés s'anomena concurs voluntari.
  • El creditor, que ha de fonamentar la sol·licitud en l'existència d'alguna de les causes previstes per la llei: impagament de crèdits, execucions de béns infructuosos, existència d'embargaments, impagaments de quotes a la Seguretat Social o de salaris. En aquest cas, el procés s'anomena concurs necessari.


El deutor es pot oposar a la declaració de concurs necessari basant-se en dos motius:

  • L' inexistència del fet en el qual es fonamenta la sol·licitud del concurs.
  • No es troba en estat d'insolvència, tot i que existeixi el fet en què es fonamenta el concurs.


Documents que han d'acompanyar la sol·licitud del deutor:


  • Memòria de la història econòmica i jurídica del deutor, de l'activitat desenvolupada en els tres últims anys  i dels establiments, oficines i explotacions de la seva titularitat, de les causes de l'estat i de les valoracions i propostes sobre la viabilitat patrimonial.Si el deutor és un persona jurídica, ha d'identificar els socis, administradors, liquidadors i auditor de comptes.
  • Inventari de béns i drets.
  • Relació de creditors indicant quantia, garanties i venciments.
  • Relació de treballadors  i de l'òrgan de representació dels treballadors.
  • Si el deutor està obligat a dur la comptabilitat, també ha de presentar:
    • Els comptes anuals, informes de gestió i informes d'auditories.
    • La memòria amb els canvis significatius que hagi patit el patrimoni posteriorment a la presentació dels últims comptes anuals.
    • Els estats financers elaborats posteriorment a la presentació dels últims comptes anuals.
    • Si el deutor forma part d'un grup d'empreses, els comptes anuals, l'informe de gestió, l'informe d'auditoria i la memòria de les activitats realitzades dels tres últims exercicis de les societats del grup.


Documents que han d'acompanyar la sol·licitud del creditor:


  • Sol·licitud que recull els fets pels quals demana la declaració de concurs: l'origen, la naturalesa, l'import, les dates d'adquisició, el venciment i la situació actual del crèdit, així com el document acreditatiu de la situació. El creditor també ha d'informar dels mitjans de prova que utilitzarà.


En base a la documentació presentada, el jutge determina si declara o no la situació de concurs de creditors a través d'un auto de declaració de concurs. El jutge dóna publicitat a l'auto i el notifica a totes les parts. L'auto inclou la informació següent:

  • Determinació de la naturalesa del concurs (voluntari o necessari), indicant si el deutor ha sol·licitat la liquidació o ha presentat una proposta de conveni.
  • Efectes sobre les facultats d'administració i disposició del deutor respecte al seu patrimoni i al nomenament dels administradors concursals.
  • Mesures cautelars que es consideren necessàries per assegurar la integritat, la conservació o l'administració del patrimoni del deutor fins que els administradors concursals acceptin el càrrec.
  • Crida als creditors perquè, en el termini d'un mes des de l'endemà de la publicació de l'auto de declaració de concurs en el BOE, comuniquin a l'administració concursal l'existència dels seus crèdits.
  • La publicitat que s'ha de donar al concurs.


La publicitat de la declaració de concurs, així com les notificacions, comunicacions i tràmits del procediment, es realitza preferentment per mitjans electrònics. Pel que fa a la seva publicació, es publica de forma gratuïta en el BOE, mentre que l'auto de declaració del concurs i la resta de resolucions concursals que hagin de ser anunciades, s'anoten en el Registre Públic Concursal. En canvi, si el deutor és un persona física, la declaració de concurs s'inscriu en el Registre Civil.

D'altra banda, la conclusió del concurs i la resolució d'impugnació  s'inscriuen en el Registre Mercantil en els casos que el deutor és una societat. Mentre que si el deutor és una persona jurídica que no s'inscriu en el Registre Mercantil, el secretari judicial manarà l'anotació de les resolucions del concurs en el registre corresponent.

banc-davant-mar_morguefile_Karpati-Gabor_200x200px

La fase concursal comprèn tot allò relatiu al nomenament, l'estatut,les facultats, la rendició de comptes i la responsabilitat dels administradors concursals. Tot aquest procés està dirigit per l'administrador concursal, una persona proposada pel jutge de l'auto,que ha de ser un advocat amb cinc anys d'experiència i formació especialitzada en dret concursal o un economista, titulat mercantil o auditor de comptes amb la mateixa experiència i formació. En cap pas,la persona que fa d'administrador concursal pot estar inhabilitada per ser administradors de societats mercantils.

En relació a les facultats patrimonials del deutor(que poden ser modificades pel jutge), varien en funció de si formen part d'un concurs voluntari o necessari:

  • Concurs voluntari: el deutor conserva les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni, però l'exercici d'aquestes queda sotmès a la intervenció dels administradors concursals mitjançant la seva autorització i conformitat.
  • Concurs necessari: se suspèn l'exercici de les facultats d'administració i disposició sobre el seu patrimoni del deutor, que és substituït pels administradors concursals.


Els administradors concursals han de presentar un informe en el termini de dos mesos a partir de la data d'acceptació en el qual es valori la situació de l'empresa. Aquesta valoració ha d'incloure: l'estat de comptabilitat del deutor, l'anàlisi de les dades i de la memòria que el deutor va presentar en la sol·licitud de concurs, la relació de les principals decisions que l'administrador concursal ha pres, la llista de creditors, l'inventari de la massa activa, l'avaluació de la proposta de conveni o del pla de liquidació.

L'informe i la documentació complementària s'han de publicar en el Registre Públic Concursal. Per la seva banda, les parts interessades poden impugnar l'inventari i la llista de creditors si consideren que s'hi han d'incloure o excloure béns, drets o crèdits. Finalment, el jutge tanca mitjançant un auto la fase comú de concurs i obre la fase de conveni. És a dir, la fase de liquidació.

banc-blanc_morguefile_Ladyhearth_200x200px

El concurs de creditors preveu dos tipus de resolucions. Una garanteix la continuïtat de l'empresa, mentre que l'altra en provoca la liquidació:

  • Proposta de conveni. El conveni és la solució normal del concurs. La llei concursal  té com objectiu la conservació del patrimoni i la continuïtat de l'activitat empresarial, cosa que es pot aconseguir a través d'un conveni i l'aplicació d'un pla de viabilitat.

    El conveni conté una sèrie de mesures orientades a satisfer els creditors, tot i que es pot donar el cas que algun creditor no cobri tot o part dels seus deutes (quita) o que s'hagin d'esperar més temps per a cobrar. El conveni de continuació és l'instrument per salvar les empreses total o parcialment viables, en benefici comú dels creditors, de l'empresa i dels treballadors.El conveni queda aprovat quan el jutge dicta l'auto d'aprovació i acceptació del conveni.

    Amb la signatura del conveni es posa fi a la fase procedimental del concurs. Posteriorment, els administradors concursals cessen del càrrec i el control de l'empresa torna als propietaris, que executen els acords del conveni i continuen l'activitat empresarial.

  • Liquidació. La liquidació suposa la finalització de l'activitat empresarial i és un procediment encaminat a extingir les relacions jurídiques de l'empresa. La liquidació es produeix quan el concurs resulta fallit perquè considera que l'empresa no és viable. També es considera fallit quan no s'arriba a un acord per establir les condicions del conveni. En aquest cas, l'empresa es liquida i els deutes es cobreixen amb els seus actius.

    La liquidació pot ser sol·licitada pel deutor, els creditors i l'administració concursal. També es pot procedir a l'apertura d'ofici.

    Per tal de poder procedir a liquidar l'empresa, l'administració concursal ha de presentar un pla de liquidació dels béns i drets integrats en la massa activa de l'empresa. Sempre que sigui possible, els béns, establiments i exportacions de l'empresa en concurs s'han de vendre de forma unitària, mantenint així la possibilitat que un altre empresari mantingui en el futur l'activitat de la societat.

    Finalment, els propietaris de l'empresa en concurs queden sotmesos a la situació de suspensió en l'exercici de les seves facultats patrimonials d'administració i disposició, que passen a ser exercides per l'administració concursal. Si el propietari és una persona física, perd el dret a aliments a càrrec de la massa. Mentre que en el cas que sigui una persona jurídica, se'n declararà la dissolució i el cessament dels seus administradors i liquidadors.
banc-repos_morguefile_Karpati-Gabor_200x200px

L'última fase del concurs té per objectiu la determinació i depuració de responsabilitats per poder aplicar les sancions corresponents. Cal conèixer si els administradors o còmplices han actuat de manera que han generat el concurs o han agreujat la situació de l'empresa.

En la mateixa resolució judicial d'aprovació del conveni del pla de liquidació o la liquidació, el jutge estableix si s'ha de qualificar el concurs. Aquest procediment es realitza en els casos que s'ha aprovat un conveni que, per la quantia de la quita o la durada de l'espera,ha resultat especialment onerós pels creditors. Això succeeix quan s'aprova un conveni que estableixi una quita superior a un terç de l'import dels crèdits de tots o part del creditors, o bé un temps d'espera superior als tres anys.

Finalment, el concurs pot ser declarat:

  • Fortuït. En els casos que la insolvència s'ha produït per factor aliens i no imputables als administradors o propietaris (factors vinculats amb l'oferta i la demanda, la situació del mercat o de l'economia) els administradors o els propietaris no en són responsables.
  • Culpable. Quan la generació o agreujament de la insolvència ha estat provocada per l'existència de responsabilitat del deutor, del representants legals, dels administradors o dels liquidadors. Es pressuposa la culpabilitat d'aquestes figures en els casos següents:
    • El deutor no ha sol·licitat la declaració de concurs, però està obligat a fer-ho.
    • El deutor no ha col·laborat amb el jutge o els administradors concursals.
    • El deutor obligat a dur la comptabilitat no ha fet els comptes anuals, no els ha sotmès a auditoria, o no els ha dipositat en el Registre Mercantil en algun dels tres últims exercicis anteriors a la declaració de concurs.

    La declaració de si el concurs ha estat fortuït o culpable la fa el jutge a través de la sentència i comporta conseqüències destacables per l'entitat concursada. La declaració determina les per a les persones afectades per la qualificació, així com les còmplices, la seva inhabilitació per a administrar béns aliens per un període entre dos i quinze anys, la pèrdua de qualsevol dret que tinguessin com a creditors concursals, i la condemna a retornar els béns o drets que haguessin obtingut indegudament del patrimoni del deutor, així com a fer efectiva una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.
bancs_barceloneta_morguefile_Imelenchon_200x200px
Data d'actualització:  11.10.2016