• Imprimeix

Procés de tancament

ce_img_ap Successio-empresa-canvi-titularitat

La decisió de tancar una empresa s'ha de prendre després d'un període de reflexió al voltant de la necessitat o no de tirar endavant el tancament i sobre les diverses vies per a portar-lo a terme. Pel que fa als possibles camins a seguir pel tancament d'una empresa, n'hi ha tres:

  • Transferència de la propietat. La transferència de la propietat permet a l'empresari recuperar la inversió realitzada i conservar l'activitat econòmica i els llocs de treball. Alhora, la persona compradora adquireix un negoci en funcionament i a ple rendiment. Requereix una planificació adequada i al mateix temps una estratègia de rescat. La transferència de la propietat es pot realitzar per diferents motius: jubilació, tancament voluntari o incapacitat tècnica o empresarial; i es duu a terme mitjançant el procés de compra-venda.

  • Liquidació de l'empresa. La finalitat de la liquidació és la implementació de les actuacions necessàries per posar fi a l'activitat de l'empresa de forma ordenada. L'empresari ha de liquidar una empresa quan vol continuar amb el negoci i no pot o no vol transferir-ne la propietat, o si existeix un estat d'insolvència generalitzada que no permet continuar amb l'activitat.

  • Fallida. És la situació jurídica en la qual l'empresa no pot fer-se càrrec de pagar regularment les seves obligacions o deutes. En aquesta situació, els seus creditors corren el risc de no cobrar els seus crèdits. La declaració de fallida pot ser sol·licitada pels creditors (concurs forçós) o pel mateix deutor (concurs voluntari).

D'altra banda, cal tenir present que el tancament d'una empresa té uns costos associats i que comporta tot un procés administratiu. En el cas de les empreses que tenen problemes econòmics és molt recomanable que prenguin una decisió meditada i no esperin fins a l'últim moment. Esperar massa temps i perdre marge de maniobra pot fer que algunes opcions viables inicialment, com la transferència de la propietat, esdevinguin inviables. Sobretot en temps de dificultat econòmica.

El procés de tancament d'una societat s'inicia amb la convocatòria d'una junta que haurà de prendre la decisió de dissoldre la societat, l'anomenat acord de dissolució. Posteriorment, s'inicia el procés de liquidació de la societat i, finalment, es cancel·la la societat en el Registre Mercantil.

Convocatòria de la junta

Els administradors de la societat han de convocar la junta general en el termini de 2 mesos des de l'adopció de l'acord de dissolució. Al seu torn, la junta ha d'acceptar acceptar l'acord de dissolució en el qual s'especifiquen les persones que actuen com a liquidadores de la societat. Normalment els administradors són els encarregats de la liquidació.

En el cas de les empreses que estan en situació de concurs de creditors, la declaració de concurs no suposa per si mateixa una causa de dissolució. En canvi, l'apertura del procés de liquidació en el concurs de creditors suposa la dissolució de la societat.

ce_img_ap porta_blava_pany_antic_200x200px

La dissolució de l'empresa, quan es tracta d'una societat, suposa la seva desaparició jurídica, però no paralitza ni posa fi a la seva activitat, que esdevé una activitat liquidativa. Durant el període en què l'empresa es troba en situació de liquidació, ha d'afegir l'expressió “en liquidació” a la seva raó social.

L'acord de dissolució ha de constar en escriptura pública i s'ha d'inscriure en el Registre Mercantil i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME).

L'acord de dissolució inicia el procés d'extinció de la societat, i obre el període de liquidació en el qual la societat conserva la seva personalitat jurídica.

Causes de dissolució

Les causes que donen lloc a la dissolució d'una empresa són diferents: haver assolit la finalitat per la qual va ser creada, acabar el termini de temps pel qual es va constituir, que els socis acordin posar fi la societat, o la falta de viabilitat econòmica.

Les societats de capital es dissolen per l'existència d'una causa legal o estatutària degudament constatada per la junta general o per resolució judicial. Concretament, la llei regula que una societat pot dissoldre's en els casos següents:

  • Cessament en l'exercici de l'activitat o activitats que constitueixin l'objecte social per un període d'inactivitat superior a un any.
  • Conclusió de l'empresa que constitueix el seu objecte social.
  • Impossibilitat manifesta d'aconseguir la finalitat social.
  • Paralització dels òrgans socials de manera que resulti impossible el seu funcionament.
  • Pèrdues que redueixin el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social. Excepte en els casos que aquest augmenta o es redueix en la mesura suficient i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs.
  • Reducció del capital social per sota del mínim legal en els casos que no sigui conseqüència del compliment d'una llei.
  • El valor nominal de les participacions socials sense vot o de les accions sense vot és superior a la meitat del capital social desemborsat i no es restableix la proporció en el termini de dos anys.
  • Per qualsevol altra causa establerta als estatuts socials.
Picaporta Foto: Mettem via morguefile

El tancament d'una empresa és més simple per als empresaris individuals que per a les societats. En aquest cas només han de realitzar les operacions pendents. És a dir, pagament dels deutes i cobraments dels crèdits pendents.

Finalment, només ha de realitzar els tràmits administratius necessaris per revertir els actes realitzats per l'inici de l'activitat. En altres paraules, ha de comunicar la baixa de l'empresa a tots els registres administratius i declaracions censals als quals es va donar d'alta per l'inici de l'activitat.

L'empresari individual és l'única figura de propietari que continuarà sent propietari del patrimoni que quedi després de finalitzar l'activitat de la seva empresa.

Data d'actualització:  20.08.2013